Currículum d'Educació Primària

ANNEX II 

Educació primària 

Introducció 

La Llei orgànica de l’educació 2/2006, de 3 de maig, té en compte a la disposició addicional segona el dret dels pares a la formació religiosa i moral dels fills, segons les seves conviccions, i estableix que l’ensenyament de la religió s’ha d’incloure com a àrea o matèria en els nivells educatius que correspongui. Els decrets d’ensenyaments mínims despleguen aquesta disposició addicional 2a quant a la seva presència curricular i condicions acadèmiques; així mateix, correspon a la jerarquia eclesiàstica determinar el currículum propi de l’ensenyament religiós catòlic. 

En aquest marc, l’ensenyament de la religió i moral catòlica es presenta com a opció lliure per als alumnes i obligatòria per als centres. 

L’ensenyament religiós contribueix a la qualitat de l’educació que preconitza la LOE des de la proposta i el desenvolupament d’uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l’alumne, facilitant- li una proposta de sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament dels valors comuns que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària. 

No hi podria haver una formació integral i, per tant, una educació de qualitat si no es desenvolupessin totes les capacitats inherents a l’ésser humà, entre les quals es troba constitutivament la capacitat transcendent. Aquesta capacitat bàsica de l’individu adquireix el seu autèntic compliment en la recerca del sentit últim de la vida. Arrelada al més profund de l’ésser, l’alumne va descobrint-la –tenint en compte els nivells d’aprenentatge propis de cada edat– en els símbols i signes del seu entorn, en el progrés i la humanització del mateix ésser humà, en el llenguatge narratiu de la Bíblia, en els models cristians d’identificació i, particularment, en la persona de Jesucrist i la seva presència en la comunitat cristiana. 

La formació religiosa i moral catòlica té una llarga tradició en el sistema educatiu espanyol i, responent a raons profundes de la institució escolar i a drets humans reconeguts per la Constitució espanyola, actualment està garantida per l’Acord subscrit entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament i assumptes culturals, signat el 3 de gener de 1979, el qual estableix els principis que fan possible les garanties constitucionals. 

El currículum de l’ensenyament de la religió catòlica és una síntesi bàsica i global del missatge cristià, adequada a l’edat de l’alumne, a les exigències epistemològiques de la matèria, a les expressions culturals de l’entorn i a les demandes didàctiques del sistema educatiu. Juntament amb les altres opcions de l’àrea de religió, s’emmarca en un context històric i social, inclou part del gran patrimoni cultural i artístic que emana de la fe catòlica i d’altres confessions, i possibilita l’anàlisi comparada dels continguts i les línies bàsiques de les grans religions vigents. L’ensenyament religiós catòlic es desenvolupa especialment en quatre grans dimensions: 

La dimensió cultural i històrica és present en l’ensenyament religiós, atès que el patrimoni cultural, històric i antropologicoaxiològic que gran part de les societats reben del passat està vertebrat per continguts religiosos. En aquest sentit, la religió catòlica ha donat els seus fruits en l’art, en els sistemes de significació moral, en la creació popular i en l’acció social. Per això, el currículum de l’opció confessional catòlica ensenya la incidència que el cristianisme –en els seus continguts doctrinals i les seves formes històriques– ha tingut i té en la cultura espanyola i europea. 

La dimensió humanitzadora de l’opció catòlica constitueix una aportació eficaç a la maduració de la personalitat integral de l’alumne, i arrela els mateixos objectius del sistema educatiu en un nucli referencial d’idees, valors i creences que permeten a l’alumne donar resposta als seus interrogants més radicals, cosa que fa possible, al seu torn, la formació d’homes i dones conscients, crítics, lliures i creadors. La formació religiosa catòlica aporta, al seu torn, una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. Es tracta d’afrontar les grans preguntes que l’alumne es planteja i ajudar-lo a trobar les respostes que podrà assumir com a opció lliure i personal. És finalitat de l’escola que els alumnes aconsegueixin el seu desenvolupament personal, cosa que no és possible sense una fonamentació i orientació convenients cap a un significat últim i global de l’existència. 

La dimensió eticomoral explicita les exigències morals que comporta el missatge cristià. En la religió catòlica s’ofereix una manera determinada de veure la vida, en la base de la qual hi ha un concepte d’home, un nucli referencial d’idees i creences, i la proposta d’una escala de principis i valors. L’ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza les virtuts i els valors capaços d’educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumne, a fi de fer possible la maduració en la responsabilitat, l’exercici de la solidaritat i de la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist. 

L’opció religiosa catòlica es presenta en l’àmbit escolar, en la seva estructura epistemològica o disciplinar, amb el caràcter científic amb què, en la cultura universitària, s’aborden les ciències de la religió i la teologia. Els seus continguts són sabers amb una fonamentació i una metodologia científica pròpia, implantats amb rigor i tradició als estats del nostre entorn cultural. El seu estatut epistemològic original entra en l’àmbit educatiu en confrontació i diàleg amb els altres tipus de sabers i racionalitat que actuen a l’escola.

Contribució de l’àrea de religió i moral catòlica a l’adquisició de les competències bàsiques 

L’ensenyament de la religió catòlica a l’escola s’até a la finalitat pròpia d’aquesta, que és la formació plena de l’alumne mitjançant els sistemes propis d’aprenentatge que es concreten en el currículum i el seu desenvolupament. Contribueix a la qualitat de l’educació des de la proposta i el desenvolupament d’uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l’alumne, facilitant-li una proposta del sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament dels valors comuns i propis d’aquest ensenyament que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària. 

Les propostes de l’ensenyament religiós catòlic constitueixen en si mateixes una cosmovisió del món, de la vida i de l’ésser que fan possible la formació integral. Tot això es realitza mitjançant la presentació sistemàtica, orgànica i científica del missatge, la vida i la persona de Jesucrist, present en la seva Església, avalada per la tradició i el magisteri de l’Església, transmesa a través de l’acció educativa del professor amb la seva preparació cientificotècnica i el seu testimoni cristià. 

Al seu torn, les aportacions d’aquest ensenyament fan possible, com a oferta lliure, una manera de ser i de viure al món, de manera que els principis, valors i actituds que generen els elements bàsics del cristianisme ajuden l’alumne a situar-se lúcidament davant la tradició cultural i, per tant, a inserir-se críticament en la societat. 

Amb tot, les competències bàsiques, com són les interpersonals, interculturals, socials i cíviques i la comunicació lingüística, adquireixen en aquesta àrea elements bàsics per a la seva adquisició al llarg de l’ensenyament obligatori. 

Pel que fa a l’educació primària –etapa en què el nen comença a tenir consciència reflexa de les seves pròpies accions, i es percep cada vegada més com a individu–, l’alumne s’enfronta per primera vegada a la necessitat urgent de realitzar el descobriment de la seva pròpia identitat. Aquest procés està molt condicionat pels models culturals que els adults encarnen, models que influeixen en la vida quotidiana dels nens, en els seus jocs i en les seves accions creatives. 

Precisament una de les funcions de l’ensenyament escolar catòlic en aquesta etapa és la presentació dels models cristians d’identificació. Aquests models estan en les figures bíbliques més destacades de la història de la salvació, en les accions i vivències de la comunitat cristiana i sobretot en la persona, vida i paraula de Jesucrist. 

La seva inseguretat, pròpia d’una edat primerenca, demana models de vida autèntics en el procés de maduració de la seva personalitat. L’ensenyament religiós catòlic insisteix en la proposta explícita de la persona de Jesucrist, els principis que dimanen d’Ell, els valors que genera i les actituds que en deriven a fi que els alumnes reflexionin seriosament sobre la conducta personal i social. 

Això exigeix una informació sòlida sobre el fet religiós i, en concret, pel que fa a aquesta assignatura, una presentació exhaustiva del fet religiós conformat en la religió catòlica. 

La formació religiosa es desenvolupa a l’escola en un diàleg autèntic amb la realitat cultural, informant sobre la relació i influència mútua entre la cultura occidental i el fet religiós cristià; jutjant i criticant aquesta cultura –composta per idees, principis, valors, maneres de vida– davant l’Evangeli, que en la seva actualitat perenne il·lumina el més profund de l’ésser humà i projecta una postura lliure i crítica davant la cultura emergent. 

Si bé l’ensenyament religiós és present i ajuda a la conformació de les competències que fixen els reials decrets d’ensenyaments mínims, tenint en compte que les competències bàsiques són les que sustenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa, algunes d’aquestes competències tenen una relació especial amb l’acció educativa de la religió catòlica, i fins i tot es podria afirmar que d’altres, si es prescindeix de la realitat religiosa, no tindrien elements importants per a la seva adquisició i desenvolupament. Entre d’altres proposem les següents: 

1. Competència en comunicació lingüística.

L’ensenyament religiós catòlic aporta elements bàsics quant a l’assoliment de la competència en comunicació lingüística, atès que se serveix del llenguatge acadèmic, dels llenguatges que conformen la cultura que es transmet a l’àrea de religió, així com dels llenguatges del mateix ensenyament religiós. 

El diàleg de la fe amb la cultura contribueix a la competència en comunicació lingüística, en la mesura que exigeix exercitar-se en l’escolta de la paraula de Déu, l’exposició dels seus continguts i l’aplicació a la cultura i a les diferents formes de vida social, així com l’argumentació adequada a aquesta edat i sempre present a l’ensenyament religiós. 

D’altra banda, és pròpia de l’ensenyament religiós catòlic la utilització de les diverses formes de comunicació que l’acció de Déu ha emprat sobre l’home. La seva revelació és rica en diferents llenguatges. Així, el llenguatge bíblic i la seva riquesa d’expressió i simbologia, el llenguatge doctrinal i la seva precisió conceptual, analítica i argumental, el llenguatge litúrgic i la seva proximitat al llenguatge dels símbols del poble cristià, el llenguatge, en fi, testimonial que fa possible la transmissió vital d’allò en què es creu. 

Tot això és imprescindible per a la comprensió del llenguatge en totes les llengües de la cultura occidental. L’ensenyament religiós fa possible una veritable comunicació lingüística, ja que utilitza els diferents llenguatges en la seva expressió verbal o escrita, explícits i implícits en fonts diverses. Finalment, l’anàlisi de fets socials que es presenten a la classe de religió, com a elements motivadors de la realitat evangèlica, possibiliten l’enriquiment del vocabulari. 

2. Competència social i cívica.

En relació amb la competència social i cívica on s’integren elements essencials per a la humanització, personals, interpersonals i interculturals, i es recullen totes les formes de comportament que preparen les persones per participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social i professional. L’ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i les virtuts que contribueixen a educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumne, a fi de fer possible la maduració en la coresponsabilitat, l’exercici de la solidaritat, de la cooperació, la llibertat, la justícia i de la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist. 

Es tracta de l’ésser personal en coherència amb les conviccions pròpies lliurement assumides; és a dir, aprendre a ser motivant i recreant allò vertaderament humà en la formació plena de l’alumne. En aquest sentit, el desenvolupament de l’ésser sencer de l’home, de les capacitats de la seva ment i del seu cor, de les potencialitats que el configuren i que desborden les expectatives purament materials i funcionals, fonamenta i dóna sentit a l’acció social i cívica de l’alumne. L’ensenyament religiós en aquesta tasca incideix substancialment en el descobriment i desenvolupament de la humanització vertadera, capaç de fer-lo competent en l’acció social. 

Amb això estem fonamentant un dels valors bàsics, la seva dignitat com a ésser humà, com a fill de Déu. L’alumne necessita especialment, en aquestes edats, motivacions per estimar, per construir la personalitat més humana, per il·lusionar-se en projectes de vida altruista i desinteressada. El testimoni d’homes i dones sants en tota la història constitueix un referent continu per a l’autoassimilació dels valors més genuïnament cristians. D’aquesta manera l’ensenyament religiós educa en la iniciativa personal i autònoma dels alumnes pel bé i la veritat. 

En conseqüència, es contribueix directament a la dimensió moral de la persona, afavorint que els alumnes i les alumnes reconeguin l’arrel del seu propi ésser i els seus mateixos comportaments. Això comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist, i ajuda, en conseqüència, a afrontar les situacions de conflicte mitjançant el diàleg, el perdó i la misericòrdia, valors genuïnament cristians. 

En el més profund de l’ésser cristià sorgeix el gran valor de la fraternitat universal. Per això les exigències ètiques mínimes de convivència, participació, coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia estan fonamentades i són conseqüències de la fe cristiana. Els valors del respecte, cooperació, solidaritat, justícia, no-violència, compromís i participació tenen la seva fonamentació i referències cristianes en la filiació per l’amor de Déu, l’amor, la fraternitat, la justícia, la misericòrdia, el perdó, la donació d’un mateix, l’entrega total a favor dels pobres. 

3. Competència cultural i artística.

La contribució a la competència cultural i artística es relaciona amb els seus aspectes de coneixement i valoració de tota l’expressió artística, plàstica, històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i formes de vida impregnades de cristianisme des del seu origen i el seu desenvolupament actual, com a manifestació del fet religiós. L’alumne no tan sols pot conèixer, sinó que pot comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religiós en la seva expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial. 

La cultura i la història europea occidental, i la mateixa història i cultura espanyola, no poden ser compreses i assumides si es prescindeix del fet religiós, sempre present en la història cultural dels pobles. És conegut per tothom que la maduració de la personalitat humana es realitza dins de la tradició cultural on creix i se sustenta. Aquesta maduració es porta a terme en un món cada vegada més complex i de més contrast cultural i de presència, respecte i diàleg de cultures. 

La religió i moral catòlica presenta l’esdeveniment cristià en diàleg amb la cultura i incorpora orgànicament el saber de la fe en el conjunt dels altres sabers. Amb això l’alumne adquireix una valoració crítica de la cultura davant l’Evangeli, motivant alhora l’estima de la pròpia cultura i l’estima adequada d’altres tradicions culturals i religioses. En el currículum de la religió catòlica també hi són presents els elements essencials que defineixen les altres grans religions. 

L’ensenyament religiós catòlic no tan sols aporta a la competència cultural i artística uns coneixements de l’art i la cultura amb referència religiosa i unes destreses, sinó també el sentit i la profunditat de la seva presència, que remet a una manera concreta de veure la vida, d’expressar- la i de viure des de l’aportació cristiana a la cultura. Amb això també contribueix a la conservació i valoració del patrimoni cultural. 

4. Competència d’aprendre a aprendre. 

La religió catòlica contribueix igualment al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, fomentant les capacitats a través de l’educació, l’impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i opinió. 

Així mateix, l’ensenyament religiós ajuda els alumnes a ser protagonistes del seu propi aprenentatge com a resposta a la voluntat de Déu que l’ésser humà col·labori activament i lliurement amb el pla establert per Ell. Per això, aprendre a aprendre no tan sols comporta una proposta consensuada de sentiments, valors i actituds, sinó un marc de referència acceptat voluntàriament segons les seves conviccions, que ha de ser gresol en la recerca de la veritat i del bé. 

5. Competència d’autonomia i iniciativa personal.

Quant a l’autonomia i iniciativa personal, l’ensenyament religiós catòlic s’imparteix en el camp específic de l’escola, l’objectiu irrenunciable del qual, formar la persona des de dins, alliberar-la de tot el que li impedeix viure lliurement, comporta la seva referència efectiva a una determinada visió de l’home i al seu sentit últim, per afirmar-lo, negar-lo o prescindir-ne. 

És finalitat fonamental de la tasca de l’escola que els alumnes descobreixin la seva identitat personal, però això no és possible sense una obertura al significat últim i global de la seva existència humana. L’autonomia i iniciativa personal no es poden realitzar en l’alumne si no es comença ja a ensinistrar en el coneixement de si mateix, en el seu ésser més profund, en les seves potencialitats, en la seva dignitat i en el seu sentit. La formació religiosa catòlica aporta d’aquesta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. 

L’ensenyament religiós catòlic no es redueix a un ensenyament de valors; es dirigeix a la persona concreta en les seves arrels, en les seves possibilitats humanes d’acció i de servei i, sobretot, es dirigeix a l’ésser humà en la seva finalitat transcendent. Tot això comporta l’oferiment de l’Evangeli de salvació de Jesucrist, perquè, una vegada conegut, sorgeixi la humanitat nova feta d’homes nous segons el designi de Déu. Per això l’ensenyament ha de proposar Jesucrist com a camí que ens condueix a la veritat i a la vida, i s’ha de fer des de la convicció profunda que procedeix de l’Església que confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist, i, en conseqüència, mitjançant la forma pròpia i més coherent de transmetre aquesta fe de l’Església: el testimoni. 

En la contribució al desenvolupament personal de l’alumne, la religió és generadora de valors i d’integració social. La religió col·labora en aquesta competència lliurant a l’alumne les virtualitats necessàries per crear les disposicions i actituds que afavoreixen la inserció social. L’autonomia de l’individu cristià és afavorida precisament per l’obertura a una visió totalitzant del món i de la realitat, una cosmovisió que fa possible la formació integral de l’alumne davant de visions parcials i determinants de la llibertat pròpia. 

Des dels procediments de l’àrea s’afavoreix aquesta competència bàsica desenvolupant iniciatives, i s’atén especialment que els alumnes i les alumnes construeixin un judici moral basat en els principis, valors i actituds que genera el mateix Evangeli. 

6. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 

La religió catòlica contribueix al desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció en el món físic a través de la doctrina social de l’Església, il·luminant les respostes i les solucions als problemes que sorgeixen en la interacció de l’ésser humà amb el medi físic i amb si mateix. També contribueix a la valoració ètica de l’ús de la ciència i de la tecnologia. 

Al seu torn recolza i dóna sentit a les habilitats i destreses relacionades amb l’ecologia que s’adquireixen des d’aquesta competència. El cristià entén la naturalesa com a creació de Déu, per la qual cosa la valora, la cuida i la fomenta. 

Totes les aportacions a les diferents competències es poden agrupar i definir, quant a l’aportació religiosa, com un desenvolupament de la capacitat transcendent de la persona, és a dir, la seva aportació espiritual i religiosa. Això la capacita per donar sentit a la seva vida. Amb aquest objectiu, conformen la capacitat transcendent: 

L’obertura de la raó a la recerca de la veritat en la superació de tot itinerari racional reductiu, la capacitat de deixar- nos confrontar i interpel·lar per la crida a la llibertat i a la felicitat vertadera, l’interès en el diàleg de la fe i la raó, de la fe i la cultura, l’atenció a la capacitat innata per dinamitzar la intel·ligència i cridar la raó humana a la recerca d’«alguna cosa més», de la identitat pròpia de l’ésser humà, la capacitat de ser i estar amb els altres des de la fraternitat, l’amor i la misericòrdia, l’ànsia d’infinit, l’anhel de Déu i la planificació de l’ésser en la vida eterna. són, entre d’altres, objectius i elements fonamentals en el desenvolupament de les competències abans descrites. 

Conforme a les competències establertes en l’esmentat acord internacional i reconegudes en la disposició addicional segona de la Llei orgànica d’educació 2/2006, de 3 de maig, correspon a la Conferència Episcopal Espanyola fixar el currículum de l’àrea de Religió i Moral Catòlica. 

Objectius: En finalitzar l’educació primària es pretén que l’alumne/a sigui capaç de: 

1. Conèixer els aspectes bàsics de les religions ja desaparegudes i relacionar-les amb el cristianisme. 
2. Reconèixer els fundadors i alguns elements distintius de les grans religions vigents, en la seva resposta a les preguntes bàsiques sobre el sentit de la vida i el compromís dels creients. 
3. Conèixer la Bíblia, la seva estructura i sentit, i identificar alguns textos bàsics com a paraula de Déu. 
4. Descobrir l’acció de Déu en la naturalesa i en la persona, com a fonament i font dels valors bàsics de l’ésser humà. 
5. Identificar alguns personatges fonamentals de la Història de la salvació i la seva resposta de fe, descobrint el valor central de la persona de Jesucrist i la resposta de fe de la Mare de Déu. 
6. Valorar la novetat de l’amor de Déu que ens salva del pecat i de la mort, pel seu Fill Jesucrist i a través de la vida i acció salvadora de l’Església, Cos de Crist. 
7. Identificar el significat d’alguns esdeveniments, formulacions, expressions i textos bàsics del missatge cristià, que facilitin la comprensió de la vida de l’Esperit Sant en el món i en l’Església. 
8. Identificar l’Església en les seves manifestacions, conèixer la presència de Déu i la seva gràcia en els sagraments, i el servei eclesial prestat pels apòstols i els seus successors. 
9. Comprendre i distingir el sentit sagrat, festiu, cultural i de celebració de les festes i els seus ritus en les religions monoteistes, i relacionar-les amb els aspectes culturals i de celebració de la litúrgia. 
10. Analitzar la jerarquia de valors, actituds i normes que conformen l’ésser cristià, i aplicar-los a les diferents situacions de la vida. 
11. Valorar que la fe cristiana implica assumir responsabilitats, conèixer i comprendre l’arrel i el sentit de l’acció i del compromís cristià, i mantenir una actitud de tolerància i respecte davant els sistemes ètics de les diferents religions. 
12. Conèixer, valorar i respectar el patrimoni religiós, artístic i cultural, que es manifesta a través del llenguatge simbòlic i icònic de l’arquitectura, pintura, literatura, música i litúrgia, com a expressió de la fe catòlica i d’altres religions. 
13. Descobrir que el destí etern de l’home comença aquí com a do que sorgeix de la victòria de Crist sobre la mort. 

Primer cicle 

Continguts: 

1. La creació de l’ésser humà i del món, obra admirable de Déu i tasca per a l’home. 
2. Estructura i sentit de la Bíblia, paraula de Déu. 
3. Manifestació de Déu Pare, creador i misericordiós, en la Bíblia. 
4. La resposta de l’home a Déu. El valor de l’oració com a relació amb Déu. Significat del temple i les imatges. 
5. Déu vol la felicitat de l’ésser humà. El seu amor i providència. 
6. Déu mostra el seu amor. La intervenció salvadora de Déu en la història del poble d’Israel, assumida per la tradició cristiana. 
7. L’amor de Déu és font de veritat i bondat per als que creuen. 
8. Els manaments, expressió de la llei natural i de l’amor de Déu. Regla de conducta humana i cristiana. 
9. Déu envia el seu Fill Jesucrist per a la salvació dels pecats dels fills. Jesucrist camí, veritat i vida. 
10. Principals ensenyaments de la vida de Jesús narrades en els evangelis. Les paràboles. 
11. Déu manifesta el seu amor amb la mort del seu Fill. Últim sopar, Passió, Mort i Resurrecció. Déu es queda amb nosaltres: l’Esperit Sant. 
12. Formem la gran família dels fills de Déu, l’Església, que es reuneix per celebrar l’amor de Déu. 
13. Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres. Significat de les festes marianes més importants. 
14. Significat i sentit d’alguns símbols religiosos en les celebracions: l’aigua, el foc, la llum, l’oli, els gestos, la música. 
15. Els ritus com a expressió de la relació amb Déu. El culte cristià. 
16. El cristià espera la gran festa del cel. 

Criteris d’avaluació: 

1. Descriure i respectar les diferents pràctiques religioses i el seu sentit: l’oració, el culte i el compromís. 
2. Saber localitzar una cita bíblica. 
3. Reconèixer en alguns textos bíblics sobre la creació la bondat i paternitat de Déu. 
4. Apreciar l’amor de Déu a l’home des de la naturalesa i la seva presència al nostre costat. 
5. Distingir alguns personatges bíblics significatius i la seva resposta de fe, amb especial atenció a la figura de la Mare de Déu i a la persona de Jesús com a dignes d’imitació. 
6. Treure conclusions d’algunes paràboles bàsiques en l’ensenyament de Jesucrist. 
7. Assenyalar la relació del creient amb Déu en alguns textos bíblics. 
8. Comprendre que Crist ens mostra el seu amor presentant-se com a camí per arribar a Déu, morint per nosaltres, perdonant-nos i enviant-nos el seu Esperit. 
9. Reconèixer que l’Església és la família dels fills de Déu. 
10. Identificar el significat dels símbols cristians i del temple, i reconèixer l’arrel de celebració de la festa cristiana. 
11. Comprendre i respectar que diumenge és el Dia del Senyor. 
12. Saber situar alguns símbols religiosos en les festes del seu entorn. 
13. Saber aplicar els manaments de la llei de Déu a la vida quotidiana. 
14. Relacionar el final feliç de les paràboles dels casaments i la gran festa del cel. 

Segon cicle 

Continguts: 

1. Déu és creador. El món i la vida com a do de Déu en la Bíblia. Algun relat sobre l’origen del món en l’antiguitat. 
2. L’acció salvadora de Déu a través dels patriarques i Moisès en el poble jueu. Sentit de salvació i compromís amb l’home en el judaisme, cristianisme i islam. 
3. La promesa de salvació que Déu fa a l’home es compleix en la persona de Jesucrist, veritable Déu i veritable home.
4. Significat de la vida de Jesús quant a lliurament personal i compromís amb tots els homes. 
5. El pecat de l’home com a ruptura amb Déu, amb els altres i amb ell mateix. 
6. El perdó de Déu i la seva misericòrdia. Els miracles de Jesús. 
7. La victòria sobre el pecat i la mort. Jesucrist, el Messies, el Salvador, ha ressuscitat i viu per sempre. 
8. La fe i el seguiment, resposta a Jesucrist. El manament de l’amor. 
9. El naixement de l’Església. L’Esperit Sant és qui dóna vida. Manifestacions dels vincles interns que uneixen els membres de l’Església. 
10. L’Església, el Cos de Crist. 
11. La salvació de Déu a través dels sagraments de l’Església. Els sagraments de la iniciació i la reconciliació. 
12. L’Eucaristia origen i meta de la vida cristiana. 
13. La Verge Maria, mare de l’Església. Sentit de les advocacions. 
14. Comparació entre les principals expressions artístiques de les religions monoteistes. Identificació de la fe de l’autor i de la comunitat. 
15. La vida que Déu dóna dura per sempre. 

Criteris d’avaluació: 

1. Distingir els fundadors de les religions monoteistes, comparant-los entre si en els aspectes concernents a la seva relació amb Déu, el seu compromís amb l’home i la seva acció salvadora. 
2. Verificar l’acció salvadora de Déu a través dels personatges bíblics i la seva plenitud en Jesucrist. 
3. Reconèixer l’amor de Déu en crear-nos a la seva imatge i adoptar-nos com a fills. 
4. Identificar alguns fets i paraules de Jesús que mostren l’amor de Déu a l’home. 
5. Situar les accions de salvació de Jesús en les referències bíbliques sobre els seus miracles, la seva mort i resurrecció. 
6. Comprendre que el pecat trenca la relació amb Déu, que Jesucrist la restableix amb la seva mort i resurrecció, i que l’amor de Déu dura per sempre. 
7. Explicar que la fe i les obres són respostes a l’amor de Déu, manifestat en Jesucrist. 
8. Distingir i relacionar els sagraments de la iniciació, la reconciliació i l’eucaristia. 
9. Explicar la nova vida que sorgeix pel baptisme i s’alimenta en l’eucaristia. 
10. Saber descriure l’Església com a cos de Crist. 
11. Raonar que qui uneix els membres de l’Església és l’Esperit Sant. 
12. Reconèixer en les diferents advocacions de Maria la Mare de Déu i mare nostra. 
13. Aplicar a algunes obres artístiques i gestos litúrgics els continguts bàsics de la fe cristiana i d’altres religions. 
14. Explicar el significat d’alguns textos evangèlics que facin referència a la vida eterna. 

Tercer cicle 

Continguts: 

1. L’estructura de la religió. El concepte de Déu i d’home. Origen i destí de l’home. Les mediacions. 
2. Manifestacions de l’estructura del fenomen religiós en l’antiguitat (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma). 
3. Les respostes a les grans preguntes de l’ésser humà en el judaisme, el cristianisme i l’islam. El sentit i abast de la fe i les bones obres. 
4. L’ésser humà, el sentit de la seva vida i la seva salvació en l’hinduisme i el budisme. 
5. La dignitat de l’ésser humà creador per Déu Pare. Els drets humans. 
6. Relats del Nou Testament en què els testimonis acrediten que Jesucrist és Fill de Déu i home vertader. 
7. Jesucrist, Salvador i Redemptor del pecat i de la mort. 
8. Jesucrist, plenitud de l’home. 
9. La presència de la Mare de Déu en l’Evangeli i en els fets dels apòstols. 
10. L’home nou i la llei de l’Esperit. L’amor de Déu i l’amor al proïsme. 
11. L’ésser humà responsable dels seus actes. El valor de la consciència, la veritat, la llibertat i la voluntat. 
12. Els sagraments per al creixement i la propagació del poble de Déu: orde sacerdotal i matrimoni. 
13. Jesús crida i envia els seus deixebles per tot el món per continuar la seva obra de salvació. La vinguda i presència de l’Esperit Sant. L’expansió de l’Església. 
14. L’Església, nou poble de Déu. Manifestacions de l’estructura jeràrquica de l’Església. El Papa, els bisbes, els capellans, la vida consagrada. L’Església universal i l’Església diocesana. 
15. L’Església en el món actual. Significat i sentit de les notes de l’Església. Mapa de les grans religions en el món d’avui. 
16. Respecte a les conviccions religioses com a condició mínima per a la convivència. 
17. Compromís i solidaritat amb el món d’avui: manifestacions a l’Església i en altres religions. 
18. Les festes del poble de Déu. El seu valor comunitari i rememoratiu. La trobada amb Déu a través de les festes. 
19. Manifestacions de la presència de Déu en la cultura cristiana. Valoració de les expressions artístiques de les religions presents a l’entorn. 
20. Déu prepara una terra nova on habitarà la justícia. La unció dels malalts. Les darreries de l’ésser humà. 

Criteris d’avaluació: 

1. Saber identificar alguns signes i símbols representatius del fenomen religiós en l’antiguitat. 
2. Relacionar les grans religions vigents, i descobrir les seves principals semblances i diferències. 
3. Distingir el sentit últim de la vida segons les religions monoteistes. 
4. Saber diferenciar les concepcions sobre la salvació de l’home en l’hinduisme i el budisme. 
5. Comentar alguns textos del Nou Testament on es manifesta la humanitat i la divinitat de Jesucrist. 
6. Descriure quines conseqüències té en l’ésser humà el fet de ser creat i estimat per Déu com a fill. 
7. Sintetitzar els punts essencials sobre la salvació de l’home realitzada per Jesucrist, i raonar com Déu se’ns dóna a través dels sagraments. 
8. Assenyalar en textos evangèlics l’origen de l’Església i la seva finalitat de salvació. 
9. Descriure la missió dels membres de l’Església com a continuïtat de la missió de Jesucrist. 
10. Especificar el servei eclesial que els apòstols i els seus successors presten al poble de Déu, i distingir el significat de les paraules apòstol, jerarquia i col·legi episcopal. 
11. Situar i valorar la presència de la Mare de Déu en els moments culminants de la vida de Crist, i reconèixer que ocupa un lloc especial en la salvació. 
12. Raonar el valor de la llibertat i la responsabilitat dels propis actes a la llum de l’Evangeli, i saber aplicar el manament de l’amor a les situacions quotidianes. 
13. Identificar algunes institucions de l’Església dedicades a l’ajuda als necessitats. 
14. Assenyalar i respectar els valors de les diferents religions i la seva contribució a la cultura.
15. Interpretar el significat transcendent de l’art religiós, i distingir les festes civils de les festes cristianes. 
16. Resumir la fe de l’Església sobre la vida eterna.

BIBLIOGRAFIA

BOE 022 de 07/07/2007 Sec 1 Pag 3001 a 3013

https://boe.gob.es/boe_catalan/dias/2007/07/07/pdfs/A03001-03013.pdf